Pròleg
Tot això va començar a principis del 2008.
N’havia sentit a parlar del “Camino de Santiago” i
pensava que algun dia hi aniria, pot ser quan em jubilés.
Però estava a punt de complir 60 anys, la jubilació es feia esperar, i
vaig decidir que ja era hora: les properes vacances serien per fer el Camí de
Santiago.
Vaig buscar informació a internet, i primera sorpresa: n’hi havia molts de
camins per anar a Santiago. Que si el Francès, el Primitiu, el del Nord, la Via
de la Plata, el Portuguès, … i encara molts més. A més tot-hom ho començava on
li semblava millor.
També vaig veure que per tenir la Compostel·la -una
mena de certificat acreditatiu d’haver fet el camí- calia fer el últims 100
quilòmetres a peu o bé els últims 200 amb bicicleta. Però jo el que volia era
caminar i el certificat m’era igual. Ja aniria fent fotos perquè en quedés
constància…
Vaig constatar que el més clàssic i que més gent feia era el Camí Francès. Es
diu així perquè ve de França. Però resulta que per creuar els Pirineus, una
branca entra a Espanya per Roncesvalles i
l’altre per Somport. Com que el més popular
semblava que era del de Roncesvalles, em
vaig decidir per aquest.
També vaig llegir que les etapes o jornades solien ser d’uns 20, 25 o 30
quilòmetres.
Amb l’Ana vàrem fer una prova: prop de casa, a la Ruta del Carrilet, hi ha la fita del km.4.
Vam fer una caminada des de Castell d’Aro cap a Sant Cristina, la Font Picant i
Llagostera fins a trobar el km.19, ja camí de Cassà de la Selva, i després
vàrem tornar enrere. Això feia 15 quilòmetres d’anada i 15 de tornada, una
etapa de les llargues, de 30 kms.
Tot i que vàrem arribar a casa molt cansats, ens vam auto-enganyar i creure’ns
que ja estàvem preparats.
Mai m’ho
hagués pensat abans, però han passat alguns anys, i com podeu veure ja en
portem un quants de “caminos”:
- Vàrem començar el “Francés” (2008 i 2009), reservant hotels d’un dia
per l’altre, deixant el cotxe a Roncesvalles i anant a buscar-lo des de
Pamplona. A Puente la Reina vàrem “descobrir” el servei de trasllat de
motxilles i el vàrem utilitzar fins a l’arribada a Santiago.
- Al “Primitivo” (2013), vàrem prescindir del servei de
trasllat de motxilles, per tenir més flexibilitat en les etapes. Però vam
continuar dormint també en hotels i pensions, ja sense reservar prèviament.
- Al “del Norte” (2014, 2016 i 2017), vam continuar
portant sempre la motxilla a l’esquena, i vàrem començar a dormir en albergs,
alternant amb hotels alguns dies. I el vam acabar dormint gaire bé sempre en
albergs. A més, vàrem afegir-hi el camí a “Fisterra i Muxía”.
- Hem fet el “Camí Portuguès per la Costa” (2018), amb la motxilla a l’esquena i dormint en
albergs, hotels i pensions, i també en un càmping, i amb l’afegit de la “Variant Espiritual”.
- També hem fet el “Camí del Salvador” (2019), el
més curt dels nostres camins, però molt exigent (al menys en un parell
d'etapes) i solitari.
- Hem fet l'anomenat "Camí d'Hivern" (2021), força
solitari també, inicialment previst pel 2020, any en que el maleit virus del
Covid 19 ens va fer quedar a casa. A més en aquest camí ens han acompanyat la
Sussi (la meva germana) i la Carmen (una amiga dels tres) que s'han estrenat
com a noves pelegrines, valentes i sempre amb la motxilla a l'esquena.
- I finalment (2023) hem fet el Camí “Lebaniego” i la “Ruta Vadiniense”,
aquest sí que el més exigent de tots, altre vagada amb les acompanyants del
Camí d’Hivern.
Amb aquests relats no pretenc pas donar lliçons a
ningú de com s'ha de fer el "Camino". Que si és un pelegrí més
autèntic qui dorm en albergs i porta la motxilla a l'esquena que el que ho fa
en hotels i utilitza el servei de transport de
motxilles. Nosaltres ho hem fet d'una i altre forma. Hem procurat, això sí,
caminar tots els trams previstos, amb calor, fred o pluja, i amb les hores que
fessin falta, sense deixar ni un pam per trepitjar. Però les circumstàncies
també ens han obligat a fer alguna excepció.
Per tant i com ja he dit, això és només un relat dels
"nostres" Camins de Santiago i com ens ha anat en cadascun d'ells.
Si encara no l'heu fet, us animo a provar-ho. Teniu infinitat d'opcions. A
veure si aquests relats us fa prendre la decisió.
I si ja en teniu algun o varis de fets, desitjo que els hàgiu gaudit
tant com nosaltres. Si continueu llegint, clicant a cadascuna de les pestanyes, ben
segur que hi trobareu i recordareu moments idèntics o molt semblants als
viscuts per vosaltres.
